29 de setembre de 2010

Els Perfums





Amb aquest nom,  vull posar en aquest apartat aquelles, curiositats, anècdotes, frases, de per què es diuen d’aquesta manera, d’on venen ... etc.
Un recull de tot una mica; món, societat, personatges, cuina, literatura, música... petites frases que han dit grans personatges, curiositats de la vida...   
 He pensat  que podría començar, amb aquestes petites partícules que ens arriben i no les veiem, però... sí que les sentim. Els Perfums.




Els fums, l’encens especialment, són l’origen de tos els perfums i el seu nom ve de la paraula llatina per fummum, que vol dir a partir del fum. La seva creació va estar relacionada amb la purificació i la divinització del cos, tot i que també pretenia allunyar-se o amagar-ne les males olors. Com totes les coses, amb l’evolució  va pasar  d’una aplicació quasi divina a una de molt profana, i de ser minoritària va esdevenir majoritària. Al llarg de la história, el perfum ha tingut diversos moments destacats, però va ser
Caterina de Mèdici a l’inici del Renaixament una de les impulsores en l’ús de les fragàncies. Amb el temps es va generalitzar un producte que havia estat molt exclusiu, fins que la seva industrialització en va permetre una gran difusió. L’escriptor alemany Patrick Süskind va escriure una famosa novel.la el 1985 basada en la importància del perfum (que li donava títol) els anys de la Revolució francesa. Paul Poiret (1879-1944) disenyador francés,  va associar la moda amb el perfum, i de la mà de Coco Chanel l’any 1921 va fer el llançament del seu perfum, que es pot considerar que va marcar l’inici de la perfumeria moderna, amb una fragància associada a cada creador.

                   Extret del llibre; Botigues Històriques de Catalunya. Escrit per; Carles Carreras, Sergio Moreno i Assumpta Ariño amb fotografies de Consol Bancells. Editat per: Angle Editorial.