21 de febrer de 2011

La Cultura dels Colors.



Els colors de les bandes de les barberies.
Banda de colors imposada els anys 40/50.



 Colors "primaris" de la banda móbil de les barberies.

   No us heu preguntat mai, al entrar a la vostra perruquería de sempre i veure a la façana els colors que si troven; el vermell el blanc i el blau, bé siguin amb frangues en diagonal o dins d’un rètol móbil donant voltes, que signifiquen aquets colors?
   Doncs bé, antigament a les barberies, a part de tallar  el cabell, també si feient extracsions de queixals i també de sangríes, per tal de fer-ho saber i com a reclam d’avís, si van posar dits colors que  signifiquen; El vermell, la sang que s’extreia, en el pacient, el blanc, les venes que eren embolicades les ferides, i el blau –encara que es va implantar més tard aquest color- volía representar el pal utilitzat per l’amplitud que tenía el vendatge -el torniquet-. 
   Aquets reclams dels dos colors "primaris" –el vermell i el blanc- i hem refereixo a "primaris" perque van ser els dos primers colors que es van pintar a les barberies de l’època, i que  presumiblament foren pintats a l’època medieval. El color blau fou imposat al voltant dels anys 40/50  a les barberies americanes, per tal de donar  mes color de  patriotisma a les seves barberies (Els colors de la bandera americana són; el vermell, el blauel blanc. 
   A les facanes de les belles barbaries europees, el color blau no hi era.  

Els Els colors dels  Taxis de Barcelona.

 Taxis de Barcelona.

   Uns altres colors per aquest “post”, La Cultura dels Colors, i que he vist també molt curiosa, és la dels taxis de Barcelona i els seus dos colors; el groc  i el negre.
     El responsable de la regiduría de Barcelona per ERC a l’any 1931, fou Jaume Vachier, el quàl creá un Reglament General de Circulació   i com a responsable de l’àrea a l’ajuntament va unificar els taxis amb els colors groc i negre, copiant l’estil d’altres ciutats europees, l’argument exposat fou que la majoría dels cotxes que  circulaven  eren de color negre i que calía diferenciar els taxis com a servei pùblic del parc móbil que hi havía, quasi tots eren de color negre, el color groc era cridaner per tal que es veiés de molt lluny, aquets dos colors són molt presents a la natura de molts animals i crida l’atenció de forma “natural”.
    Curiosament avui en día ciutats com Buenos Aires, Bombai, Santiago de Xile o Montevideo, entre altres ciutats, tenen els mateixos colors dels taxis que  Barcelona.
   El color groc dels taxis  ha anat  canviant amb els anys, abans es deia que era groc llimona, avui se’l coneix com a groc taxi.

Els colors del Club Jovetud de Badalona -La Penya-


   Molts són els colors dels equips bé siguin de futbol, al igual que d'altres esports i els seus colors  que podría anomenar. M'he quedat amb els colors del Joventud de Badalona -La Penya-  per ser l'equip de bàsquet de la meva ciutat i coneguda amb el sobrenom de, La Penya, doncs foren una penya d'amics qui la va fundar, però bé són els colors els qui va dedicat aquest "post" i d'ells parlaré.
      El primer partit  oficial que el Joventud de Badalona va jugar, el va guanyar per 3 a 2... sí, sí... tal com ho sentiu. A l'hora d'anar a buscar una vestimenta per jugar dit partit, i anar a comprar a la botiga i demanar cinc camisetes  que fossin iguals, la dependenta que les despetxar, digué que les úniques que tenía iguales i que fossin cinc, eren unes samarretes amb una banda verde i negre, la decisió fou unànime, doncs tots cinc jugadors  portaríen els mateixos colors... fa més de 80 anys que el Joventud de Badalona porta els colors verd i negre,  amb referència a la compra de les primeres samarretes.


    Si coneixeu més Cultures dels  Colors, digueu la vostra. Gràcies¡¡

11 de gener de 2011

Petita história de la Rosa.



    
   Les roses son apreciades per moltes raons; com a flors d’una bellesa cautivadora, per la seva fragància encisadora, per la seva historia fascinant o senzillament com a símbol de confiança i d’amor.
  
  La Rosa des de temps memorials ha estat la reina de les flors...Babilonia; Siria; Egipte; Roma i Grècia, la Rosa era considerada símbol de bellesa...  
    
A Egipte, la Rosa es va adeptar en el culte a Isis, la deesa de la vertilitat. Fou en el segle I abans de Crist, que la demanda era tant elevada que es convertir en una indústria força important.

  S’explica que Cleopatra per tal de conquistar l’amor de Marco Antonio, va anar a buscar-lo en una barcassa daurada, decorada amb roses i impulsada per rems de plata. Es va presentar com a Frodita, coronada i engalanada amb roses, i a més a més va fer engalanar  les càmeres del palau, els mobles, els jardins,  inclós el llac.
     
    De Pèrsia existeix l'història de la Rosa i el rossinyol. La flor del Nil, havía sigut la reina de les flors, però com que dormía de nit, va ser destronada, la Rosa Blanca va ser coronada reina. Un rossinyol encisat amb la seva bellesa, s'ha acosta per cantar-li,  fou en tanta poca fortuna que, el rossinyol s'ha l'hi  va clavar una espina en el pit i la sang va tenyir  de color vermellós els pètals. D'aquesta manera va arrivar la rosa vermella a Pèrsia.

   El creixement de la vida monàstica, La Rosa va tenir beneficis molt considerables, doncs, la vida tranquila en els monestirs –a part de tenir sempre traballadors cultivant-les- foren estudiades com a finalitats medicinals, culinàries i també cosmètiques. 
 
  
El poeta índi, Rabindranaz Tagore (1861-1941), abans de morir, escriuría aquets versos;
      
       Uno a uno caen del jarrón los pètalos de la fugaz rosa.
  En el mundo de las flores, no veo ninguna fealdad en la muerte.       


   Durant la Segona Guerra Mundial, va sufrir força per el foc causat per els bombardeigos de les tropes dels diferents bandols dels atàcs aèris. Tot i aixó es recuperar des de l’arrel i rebrotant de nou, la causa fou que moltes d’aquestes roses, després de les excavacions fetes, a molta profunditat els arqueólecs descubrien antigues fonts que alimentaven les arrels.

     De les roses es pot dir;

    Creixen a tots els estats, inclóssos Alaska i Hawaii.
    És un nom fàcil de pronunciar i es reconeix en totes les llengues occidentals.
    És de les poques flors que floreixen des de la primavera fins l'hivern.
    El creixament de les roses, es molt versàtil, des de les que són en miniatura, a les roses que s'enfilen    fins  el 18 metres (trepadores).
    Es troba un  ventall de varietats  tant ampli, que hi a roses per a tots els gustos.       
    Afegeixen un gran valor a les cases i jardíns amb un cost mínim.
    Com en cap altre flor, les roses porten en si mateixes, el seu propi missatge que s'imbolitzen; amor, respecta i valentía.


   L'história i  llegenda a Catalunya, es diu que  al costat de la llegenda de Sant Jordi, trobem versions que afirmen que en el lloc on va morir el drac i on va vessar la seva sang va créixer un roser com a signe d’amor i amistat... altres versions diuen que la tradició de regalar una Rosa va néixer a la Fira dels Enamorats  que se celebrava a la Barcelona del segle XV. Amb certesa es pot dir que per aquella època es repartien Roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

 Ja ho veieu... jo la tinc com a "salvapantalles"...
 (blocaires, fins la propera¡¡)