11 de gener de 2011

Petita história de la Rosa.



    
   Les roses son apreciades per moltes raons; com a flors d’una bellesa cautivadora, per la seva fragància encisadora, per la seva historia fascinant o senzillament com a símbol de confiança i d’amor.
  
  La Rosa des de temps memorials ha estat la reina de les flors...Babilonia; Siria; Egipte; Roma i Grècia, la Rosa era considerada símbol de bellesa...  
    
A Egipte, la Rosa es va adeptar en el culte a Isis, la deesa de la vertilitat. Fou en el segle I abans de Crist, que la demanda era tant elevada que es convertir en una indústria força important.

  S’explica que Cleopatra per tal de conquistar l’amor de Marco Antonio, va anar a buscar-lo en una barcassa daurada, decorada amb roses i impulsada per rems de plata. Es va presentar com a Frodita, coronada i engalanada amb roses, i a més a més va fer engalanar  les càmeres del palau, els mobles, els jardins,  inclós el llac.
     
    De Pèrsia existeix l'història de la Rosa i el rossinyol. La flor del Nil, havía sigut la reina de les flors, però com que dormía de nit, va ser destronada, la Rosa Blanca va ser coronada reina. Un rossinyol encisat amb la seva bellesa, s'ha acosta per cantar-li,  fou en tanta poca fortuna que, el rossinyol s'ha l'hi  va clavar una espina en el pit i la sang va tenyir  de color vermellós els pètals. D'aquesta manera va arrivar la rosa vermella a Pèrsia.

   El creixement de la vida monàstica, La Rosa va tenir beneficis molt considerables, doncs, la vida tranquila en els monestirs –a part de tenir sempre traballadors cultivant-les- foren estudiades com a finalitats medicinals, culinàries i també cosmètiques. 
 
  
El poeta índi, Rabindranaz Tagore (1861-1941), abans de morir, escriuría aquets versos;
      
       Uno a uno caen del jarrón los pètalos de la fugaz rosa.
  En el mundo de las flores, no veo ninguna fealdad en la muerte.       


   Durant la Segona Guerra Mundial, va sufrir força per el foc causat per els bombardeigos de les tropes dels diferents bandols dels atàcs aèris. Tot i aixó es recuperar des de l’arrel i rebrotant de nou, la causa fou que moltes d’aquestes roses, després de les excavacions fetes, a molta profunditat els arqueólecs descubrien antigues fonts que alimentaven les arrels.

     De les roses es pot dir;

    Creixen a tots els estats, inclóssos Alaska i Hawaii.
    És un nom fàcil de pronunciar i es reconeix en totes les llengues occidentals.
    És de les poques flors que floreixen des de la primavera fins l'hivern.
    El creixament de les roses, es molt versàtil, des de les que són en miniatura, a les roses que s'enfilen    fins  el 18 metres (trepadores).
    Es troba un  ventall de varietats  tant ampli, que hi a roses per a tots els gustos.       
    Afegeixen un gran valor a les cases i jardíns amb un cost mínim.
    Com en cap altre flor, les roses porten en si mateixes, el seu propi missatge que s'imbolitzen; amor, respecta i valentía.


   L'história i  llegenda a Catalunya, es diu que  al costat de la llegenda de Sant Jordi, trobem versions que afirmen que en el lloc on va morir el drac i on va vessar la seva sang va créixer un roser com a signe d’amor i amistat... altres versions diuen que la tradició de regalar una Rosa va néixer a la Fira dels Enamorats  que se celebrava a la Barcelona del segle XV. Amb certesa es pot dir que per aquella època es repartien Roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

 Ja ho veieu... jo la tinc com a "salvapantalles"...
 (blocaires, fins la propera¡¡)

5 comentaris:

  1. Amic Josep, después de varios dias que anunciaste éste pps, he podido llegar a él a través de la fragancia de la rosa, símbolo de muchas cosas y que tu tan bién has narrado, su mejor aroma es en las madrugadas, los tallos de las rosas tienen espinas, péro cuando uno arranca una rosa nunca se pincha la mano por que hay que arrancarla cómo tal es.........una rosa.............paco

    ResponElimina
  2. El dia de Reis el meu roser em va obsequiar amb una rosa de color rosa i perfum suau. El Pere la va collir i la tinc al rebedor. Cada vegada que entro o surto de casa m'agrada omplir els pulmons amb la seva fragància.
    La gent s'estranya que cada any al mes de desembre tingui roses , però si saps cuidar bé el roser no és gens difícil.

    ResponElimina
  3. La rosa de Sant Jordi és la única flor que no em fa vergonya portar-la a la mà pel carrer.
    Afortunadament, a casa tinc dos rosers que no fallen, i les que tallo per regalar a la meva senyora perfumen tota la casa durant dies.

    ResponElimina
  4. Paco; Si sabem cuidar-les bé, no poden "mosegar-nos", al tallar-les, doncs ens ofereixen el millor que tenen, la seva bellesa i el seu perfum.

    Margarida; Quina sensació tant i tant agradable poder sentir i escoltar el perfum, tot l'any d'aquest roser de casa teva.
    Com molt bé dius, Margarida, els rosers tampoc porten tanta feina i ben cuidat, et donen moltes al.legríes.

    Sotaescala; Jo a casa tinc un roser plantat en una torreta allargada, cada any quant començen a sortir roses, no dono abast amb totes elles, de segur que estàn ben cuidades i contentes, per que sinó, no ho ferien no?

    Moltes gràcies a tots per els vostres comentaris¡¡.

    ResponElimina
  5. oh,oh oh, quina meravella de rosa. La natura ens dona grans plaers, per què no els agafem ??

    ResponElimina