4 de novembre del 2010

Clar de Lluna i Oda a l'Alegria.-

 Beethoven a l'edat de 31 anys. Pintura de
Trugott Riedel.-

    Sense deixar els temes musicals i les anècdotes que s’expliquen al voltant dels músics i les seves obres, no he volgut passar per alt fer aquestes dues peces de Ludvig van  Beethoven, (Bonn 1770 – Viena 1827)  que potser per les anècdotes que s’expliquen d’aquestes dues  obres mestres  i, naturalment  el talent del Mestre compositor  que va ser Beethoven en escriure-les, han arribat allà on són. Encara que  les  dues  anècdotes són diferents,  podrien  trobar-se perfectament.  
     La sonata número 14 op. 27 –primer moviment, consta de tres moviments- coneguda per Clar de Lluna. S’explica que Beethoven decebut de la vida, entre altres coses, per la  mort  del Príncep Kinsky -mecenes que fou durant molt de temps de Beethoven i gran admirador de la seva obra- es trobava en un estat de solitud i també de desesperació  que va arribar a la depressió quasi total....  el seu posat -cap baix- que tenia quasi sempre al caminar el va portar  per un dels barris més marginals de Bonn amb un amic seu. L’amic va dir-li que sonava una peça d’ell en un d’aquells aldarulls, tal fou la seva admiració que, en arribar molt més a prop i escoltar que tocaven  una de les seves peces, va entrar en aquella casa sense trucar i, el veure que la noia que tocava era invident, fou  tal la seva admiració/sorpresa, -i un cop va demanar disculpes per la seva intromissió  en aquella  casa,- va preguntar-li on havia aprés a tocar d’aquella manera... la noia va respondre-li que havia escoltat a la veïna, que era professora de piano, i ella tocava de oïdes aquella meravellosa música... Beethoven va dir-li, -tot obrint la finestra per tal que la claror de la llum de la lluna  reflectís a sobre del piano- ... improvisaré una sonata per a tu...amb el clar de lluna... la feble espelma va apagar-se i després, vindria el que fins avui coneixem com  a Sonata, Clar de Lluna (1801).
      Altres veus diuen que,  Beethoven en aquesta peça el tema central de la sonata, la melodia imita i reprodueix els passos lents de gent, possiblement del mateix Beethoven i d’altres persones portant el taüt del príncep alemany. El seu amic, patró i benefactor.  
    Altres estudiosos diuen que les notes que es reparteixen constantment en el tema central del primer moviment de la sonata podrien ser les síl.labes de la paraula; Warum? Warum?  Per què...?  per què...? Escoltem-ho...





  
Anys després de superar la seva angoixa, la seva tristor i el seu dolor, vindria la incomparable “Oda a l'Alegria” de la seva  Novena Simfonia (1824). La seva obra magna; la coronació d’un extraordinari compositor. Beethoven va dirigir personalment l’estrena de la seva  Novena Simfonia. Un dels músics amablement va girar a Beethoven, perquè pogués veure la sala i els assistents plens d’emoció i alegria... la seva sordera era completa... però va poder veure l’aplaudiment d’un públic emocionat i entregat.Una obra innovadora en el seu moment per posar-hi el cant coral  en el seu últim moviment. Amb textos de Frederich Schiller.  (1759-1809).
   Es diu que “l’Oda a l'Alegria”, expressa la seva gratitud a la vida i a Déu per no haver-se suïcidat.





Goethe va dir de Beethoven: "Ha sabut penetrar fins al fons de les meves intencions amb autèntic talent, digne de la més gran admiració".
Beethoven va dir de Händel; Händel, és el millor compositor de tots els temps, i jo, m'agenollo davant d'ell.  

Per acabar dues frases de Beethoven: 

Fes tot el bé possible, estima la llibertat sobre totes les coses, i encara que sigui per un tron, mai traicionis la veritat. 

Una partitura per més notes que porti, no vol dir que sigui més bonica.

(Blocaires; disfrutem-ho!!)

8 comentaris:

  1. Dono les gràcies a la meva cunyada, per fer-ma la part "tècnica" al igual que el montatge d'aquest blog, doncs sense ella no podríem escoltar aquestes precioses i meravelloses peçes de Beethoven.
    Moltes gràcies Anna María¡¡

    ResponElimina
  2. estimat amic Josepb, desde luego no sé cómo empezar a expresar el magnífico post que has hecho sobre dos partituras magistrales de Beethoven, El Claro de Luna, que cómo yá su nombre indica la claridad serena de la luna, la armonia y la belleza suprema de sus notas sobre la vida, y La Oda a la Alegria, letra de otro inmortal, Schiller, TODOS LOS HOMBRES SON HERMANOS, hermosas y bellas palabras, llenas de sentido común que el propio ser humano se ha empeñado a través de los tiempos, destrozar por completo, loor a tu sabiduria josepb, molt grat per tot.....abraçades paco

    ResponElimina
  3. Josep,
    M'ha encantat aquest post. Beethoven juntament amb Mozart i Händel son els meus referents musicals alemanys (ja se que Mozart era austriac).
    Les sonates per a piano de Beethoven son autèntiques joies, d'aquelles que s'haurien d'escoltar al menys un cop a la vida. Segur que el que les escolti una vegada repeteix i repeteix com hem passa a mi.
    Gràcies per les anècdotes que acompanyen la música.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Haig de donar-te les gràcies per saber transmetre, amb el teu post, una història que ens acosta a poder entendre el rampell creatiu d'un geni, i també de com les dificultats sempre es poden vèncer, no hi ha perdò si ens deixem arrosegar sense fer esforços.
    Em pots guiar una mica i fer-me descobrir peces no tan conegudes però igual d'escel·lents ?
    A partir d'ara ja tens un nou seguidor.

    ResponElimina
  5. Estimat Paco; No trovo paraules, per expresar tot el que em dius. Que millor que aquest “post” que he fet amb les dues peçes que expliquen des de l’estat d’ànims que es trovaba Beethoven amb el Clar de Lluna fins arrivar al més alt de totes aquestes expressions interiors de l’home, amb l’expressivitat musical d’aquest geni que fou Beethoven. L’inspiració de l’Oda a l’Al.legría va venir per la lletra del poema; Tots els Homes son Germans, que va estar-hi molt de temps al darrera i que ho va conseguir amb el cant que avui en dia, és l’himne d’Europa.
    Salutacions Paco¡¡

    Josep; Mentre estava fent els “post” del Clar de Lluna i l’Oda a l’Al.legría, escoltava una de les sonates de Beethoven, amb un total de 32 que va escriure amb la sol.litud i la força única del piano, expressant en un sol instrument tots els estats d’ànim. Val la pena escoltar –bé val la pena escoltar-les totes, naturalment- la sonata Número 23 "Apassionata", "un sólo" -el piano- acompanyat com si fos una gran orquestra" un altre estat d`ánim que s’ha d’escoltar amb atenció, per tal de que un cop dins, veguis tota la envergadura que si trova. Jo tinc les 32 sonates tocades per Wilhelm Kempff
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Kempff

    Les anécdotes que he explicat “vesteixen” molt més aquestes precioses peçes.
    Salutacions per a la Glória¡¡

    ResponElimina
  6. Sotaescala; En primer lloc, sóc jo que tinc que donar-te les gràcies a tú, per tenir-me com a seguidor, aixó em dona les ganes de buscar aquelles peçes curioses, siguin pel fet que són de grans autors –com aquestes dues del “post”- com també ho són per les seves anécdotes i vivençes que van tenir molts d’aquets músics. Els rempells creadors poden ser inimaginaris, no?
    Salutacions i fins a Schubert, un altre músic deliciós, per descubrir

    ResponElimina
  7. Que bonica que és Clar de Lluna, no em cansaria mai d'escoltar-la, tot i la tristesa que em transmet. Tot al contrari de l'Himme, pura explosió d'alegria!

    ResponElimina
  8. Margarida; Totes dues, tenen les seves anècdotes, que com he dit podríen anar lligades una amb l'altre.
    Totes dues d'una el.legància suprema, sens cap dubte¡¡ Moltes gràcies per el teu comentari Margarida¡¡ :-D :-D :-D

    ResponElimina